Tolls d'aigua

Avui, dia de Sant Esteve, quan m'he llevat el termòmetre del poble marcava - 6,8. Era un quart de nou. Feia molt fred.

Més tard he pujat al Puig de la Caritat per fer algunes fotografies del poble des d'allí.

Pujant m´he trobat amb aquests tolls d'aigua gelada i no m'he pogut resistir de fotografiar-los.

Els he trobat preciosos.

El primer, la pedra atrapada al gel mentre la fulla pot lliscar suaument si bufa una mica de vent.

L'altre, amb la seva petjada impressa d'algú que volia comprovar si el gel era prou resistent o no.

He fet fotografies per poder-les penjar qualsevol dia al blog que faig de L'Estany, però aquestes les he volgut penjar aquí per que les pogueu veure.

Espero que us agradin !

Els escrits de la Júlia

Ho ha escrit la Júlia (3 anys)

Caga tió de l'Anna

L'Anna després de fer cagar el Tió ha escrit això a la llibreta que ha cagat per ella.
I l'Anna de bon cor us desitja un Bon Nadal.

Anna (6 anys)

Impatiens Sumpatiens

Avui hem anat a Vic a mercat i he comprat aquesta col-i-flor de jardí (Impatiens Sumpatiens) per el balcó i pensaments per alguna jardinera i per algún test. Demà ja tinc feina.
Pels matins, m'agrada aixecar-me d'hora i dedicar-me a les plantes que tinc al balcó de casa i al jardí. Em relaxa.
Bé, dir-li jardí a un terra de pedra, queda cutre i penós, però hi ha el que hi ha; abans era més jardí que no pas ara.
Fa un parell de primaveres vam canviar el cesped per pedra. Problemes de sequera, de no poder regar-lo sovint i a més a més els gats feien de les seves. Costava molt tindre'l en condicions; així que ens van decidir per la pedra, i posant testos per aquí i jardineres per allà, tampoc no queda tant malament !

Polosko

Avui, després de sortir de la feina he passat per davant del Polosko (com altres dies) i he entrat. Allí estaven uns companyes de feina i s´han quedat sobtats al veure'm, ja que no els tinc acostumats a unir-me amb ells després del treball. Hem passat una bona estona parlant, i m'ho he passat molt bé.
Ara, abans d'entrar al blog, he mirat al Facebook i m´he trobat dos missatges de dos dels companys, que m´han agradat molt.
De vegades, una va massa a la seva bola i descuida relacionar-se més amb la gent.
Me'n vaig contenta a dormir, pensant amb les paraules que els hi he contestat: "ho repetirem".

Aquest migdia, un cotxe...

Aquest migdia, quan arribava a casa, he trobat al mig del carrer un cotxe creuat a la carretera. Primer he pensat, què que feia un cotxe al mig del carrer, després que potser volia entrar a algun lloc, encara que allì no hi ha cap entrada.

Quan he arribat a l'alçada del cotxe, he vist que havia topat amb dos cotxes aparcats a l'acera i que el cotxe havia quedat així.

Com ha arribat a quedar així ? Misteri, ja que uns metres abans hi ha un encreuament, però una distància prou llarga per no haver topat abans amb altres cotxes i no amb que aquests.

Hi ha gent que davant d'un volant no és prou conscient del que té entre mans i no veu el perill que hi pot haver.

Sóc conductora i he de dir i reconèixer que de vegades amb transformo una mica davant del volant quan algú fa alguna cosa malament ( jo també dec fer coses malament; ningú està lliure de culpa), però és que hi ha cada conductor que s'ho hauria de fer mirar.

Quan vaig al poble, he de passar per una carretera estreta (sobretot el tram de Moià a L'Estany) i em trobo gent que corre massa, i més d'un cop m'he trobat un cotxe que agafant la curva (i no hi ha poques) passa la ratlla invaint el meu carril.

Hem ( i també mi poso jo) de ser més conscients i més prudents davant d'un volant, respectar el teu carril sense invair el contrari i sobretot posar molta, però molta cura quan es condueix.

No sé quin ha sigut el motiu d'aquest encreuament, sopito que massa velocitat. Si aquest ensurt li serveix per ser més prudent, ha valgut la pena; encara que no deuen pensar el mateix els conductors del cotxes sinistrats que estaven aparcats.

M'imagino la cara !

Política

Fa un temps, vaig decidir no escoltar noticies al matí abans d'anar a la feina. Vaig obtar per escoltar música clàsica; i he de dir que vaig aprendre molt.
Ara fa uns quatre anys, sense anar-ho a buscar i de la manera menys esperada, els meus matins van canviar.
Van canviar perquè quan em vaig adonar estava involucrada en un partit polític (com independent) i formant part d'una llista electoral per les municipals del poble. Era una manera de poder fer oposició a l'únic partit que governava en aquells moments al poble. Ara hi ha dos partits polítics al poble, ells i nosaltres i esperem que en les pròximes municipals governem.
Per què explico tot això ? Doncs perquè he canviat la música clàssica per programes i debats polítics.
De vegades penso "niña (encara que ja tinc una edat) quien te ha visto i quien te ve, si tu antes pasabas de todo esto".
Doncs sí, passava de la política i de tot el que tenia que veure amb ella; però darrerament amb tot el que està passant en aquest país, trobo força interessant programes i debats polítics que dónen per televisió, i també escoltar Rac1 i Punto Radio per contrestar cada matí les noticies vistes des de dos de llocs diferents amb visions diferents.
No m'he fet una entesa ni ho pretenc, només vull estar informada i saber que és el que passa.
Polítics, política i debats els trobo força interessants, sobretot en un moment en que es qüestiona si ara hi ha polítics o no; i si volen governar o pujar-se a la poltrona per no deixar-la.
Potser dintre d'uns anys m'interesarà una altra cosa, però ara, avui en dia i després del 28-N amb tots els partits polítics revolucionats, crec que és millor que veure el "Dalas" o "Dinastia".

Pessebres

Avui tocava posar pessebres.
Si heu llegit bé "pessebres" perquè he de posar dos, un aquí a Barcelona i un altre a L'Estany.
Si poseu atenció a les fotografies i apliqueu geografia i densitat de població de seguida veureu quin he posat a cada lloc. El d'aquí de Barcelona té més figuretes que el de L'Estany.
He de dir que aquest any no sé que em passa però no estic massa motivada amb la decoració nadalenca. He suprimit alguna figura o casa del pessebre de Barcelona, per fer-l'ho diferent. Al del poble no m'he atrevit, ja us podeu imaginar per què.
I d'arbre de Nadal ? Doncs tampoc. Aquest any no es posa.
Motius ? Mandra. Però si em pregunten diré que no fa massa del país posar l'arbre; i així quedes la mar de bé.

Music Play

Va anar molt bé ahir a la nit, el Sopar de Nadal.
Dies abans del sopar, ens havien demanat que diguéssim quina era la cançó de la nostra vida. Una mica difícil l'elecció, doncs jo en tinc més d'una, però el final vaig escollir Europa de Santana .
Durant tots aquest dies, tots nosaltres especulavem del que podria passar amb la cancó i el sopar. Que si uns ens tocaria cantar-la, altres que hauriem d'explicar el motiu de ser la nostra cançó etc. Jo estava tranquil.la, doncs si no em donaven una guitarra, poc la podria cantar. I de tocar la guitarra jo sí, però fer-la sonar i que soni bé, res de res.
Doncs, sorpresa ! "els jefes " tenien preparat un concurs: Music Play. Divertidíssim. Per taules haviem de anar encertant el títol de la cançó que sonava, o el cantant o les dues coses, o seguir la lletra, i a l'última ronda, ballar-la, el títol de la cançó i el cantant.
M'ho vaig passar molt bé. La nostra taula , la millor, "vam quedar els últims".
Hi havia una taula que ho encertaven tot, una passada.
He de dir que les cançons, moltes em sonaven, i l'autor de vegades el sabia (sobretot si era de la meva època, millor dit de l'època de tots els componets de la taula, i jo era la més jove !), però el títol ja era demanar massa, i si era en anglès, ni te cuento.
Diferent, aquest sopar.
Ja em veig als companys i jo, estudiant les cançons per el pròxim Sopar de Nadal.

Helena

Avui, escoltant RAC1, deien que pengessim al Facebook la cançó catalana que ens agrada més o ens porta bons records. De seguida he pensat amb una cançó de Joan Manuel Serrat: Helena.
M'agrada molt.
Això m'ha fet recordar el primer concert que vaig veure d'aquest cantant. No recordo si va ser a Piera o a la Pobla de Claramunt; però si que tinc molt present que estava sentada esperant que comencés el concert i la primera cançó que va cantar va ser aquesta.
No us podeu imaginar com em vaig quedar. Quan vaig reaccionar vaig pensar: després d'aquest començament ja pot cantar el que vulgui.
No recordo massa més d'aquell dia, però d'aquell moment sí.

Aquí us penjo l'adreça per poder escoltar-la: http://www.youtube.com/watch?v=uGPMS0hCDIM.

Espero que us agradi.

Mandonguilla

Mirant com dorm la Mandonguilla penso, que n'és de feliç !
No coneix ni vacances, ni dies de festa ni de treball. No sap si és dilluns, dijous o diumenge.
Tan li fa.
La seva preocupació és menjar i dormir. I ara en aquesta època de l'any si pot estar a casa millor, que així no passa fred.
No té preocupacions, ni ha de pagar una hipotèca, ni llevar-se d'hora per anar a treballar, ni pensar a quin partit polític ha de votar per a què el país vagi bé, ni de controladors que poden fer la guitza, ni a on vol d'anar de vacances o si arribarà a final de mes amb el sou que es té.
No, no té preocupacions. Som nosaltres que les tenim o ens les busquem.
Nosaltres que molts cops veiem problemes on no hi ha, que de vegades no sabem viure si no ens la compliquem una mica, la vida.
Nosaltres que, de vegades, estem més pendents del que pensen els altres de nosaltres, que ser nosaltres mateixos.
Nosaltres que hem d'aprendre a viure més senzillament. Amb més serenitat. Amb més pau interior.
No vull ser la Mandonguilla, però potser he d'aprendre una mica d'ella.

La Mangonguilla, dormint plàcidament.

No passarà res

Un dia preciós, com podeu veure a la fotografia.
S'ha de ser positiu. No fa sol, pero avui les temperatures són més altes. Estem a 2,5 graus. Qué més volem !
Els avions ja comencen a enlairar-se, els controladors "vuelven a los rediles" i "aquí paz y después gloria".
No passarà res, però res de res. Uns senyors que han provocat un gran sarau i no passarà res. No sé quins motius els ha portat ha fer aquesta senyora vaga, però jo només sé una cosa, quan programo les meves vacances, evito pujar a l'avió, no vull que uns senyors m'espatllin els primers o últims dies de les meves vacances, perquè han decidit fer vaga. Ja fa massa temps que dura, ja fa massa temps que passa el mateix, i aquí no passa res.
O si passarà ? Ja veurem.

Mirant endavant

Dissabte, cinc dies de festa per endevant, els fantasmes s'allunyen i es veu tot d'un altre color.
Dedicar-me al blog de L'Estany serà una de les tasques en que vull perdre el temps.
Fa fred. Aquesta nit ha sigut una de les més fredes.
Hem arribat a -4,9 i el poble s'ha despertat amb una bona gebrada.
Baixant cap a Moià semblava que hagués nevat.