Mandonguilla

Mirant com dorm la Mandonguilla penso, que n'és de feliç !
No coneix ni vacances, ni dies de festa ni de treball. No sap si és dilluns, dijous o diumenge.
Tan li fa.
La seva preocupació és menjar i dormir. I ara en aquesta època de l'any si pot estar a casa millor, que així no passa fred.
No té preocupacions, ni ha de pagar una hipotèca, ni llevar-se d'hora per anar a treballar, ni pensar a quin partit polític ha de votar per a què el país vagi bé, ni de controladors que poden fer la guitza, ni a on vol d'anar de vacances o si arribarà a final de mes amb el sou que es té.
No, no té preocupacions. Som nosaltres que les tenim o ens les busquem.
Nosaltres que molts cops veiem problemes on no hi ha, que de vegades no sabem viure si no ens la compliquem una mica, la vida.
Nosaltres que, de vegades, estem més pendents del que pensen els altres de nosaltres, que ser nosaltres mateixos.
Nosaltres que hem d'aprendre a viure més senzillament. Amb més serenitat. Amb més pau interior.
No vull ser la Mandonguilla, però potser he d'aprendre una mica d'ella.

La Mangonguilla, dormint plàcidament.